Club de Rubik de Catalunya

En aquest tutorial us ensenyarem a resoldre el cub de Rubik pel mètode "Fridrich", el mètode més utilitzat per a l'anomenat "speedcubing". Aquest mètode implica molta més dedicació que el de principiants, ja que per una banda es necessita molt estudi, i per l'altra molta pràctica per assolir bons temps.

NOTACIÓ AVANÇADA

Si no esteu familiaritzats amb la notació estàndard que utilitzem a l'hora de transcriure els moviments del cub, us recomanem que feu una ullada a la primera part del mètode de principiants.

En aquest apartat us ensenyarem com anomen diferents moviments del cub a més a més dels bàsics.

A) Moviments en bloc: són els mateixos moviments que els bàsics pero a més a més movem alhora la capa interior. Es representen amb les mateixes lletres però en majúscula i seguides de w (en minúscula): Fw, Bw, Rw, Lw, Uw, Dw .

B) Moviments de capes interiors: n'hi ha tres, l'anell M, paral·lel a les cares R i L, l'anell E, paral·lel a les cares U i D, i l'anell S, paral·lel a les cares F i B.

C) Rotacions de cub: X, Y i Z.

Per obtenir una explicació més precisa de cadascun d'aquests moviments podeu anar a la notació a les normes de la competició.

RESOLUCIÓ

El mètode es divideix en 4 etapes, de les quals 2 en són molt intuïtives, i les altres dues requereixen bastant memorització:

1. LA CREU
2. F2L (First Two Layers)
3. OLL (Orientation Last Layer)
4. PLL (Permutation Last Layer)
    

1. LA CREU

La creu és la part més intuïtiva a l'hora de resoldre el cub. El primer que cal saber és que les peces centrals de cada cara no es mouen de lloc respecte al cub. Abans de començar, hem de triar un color i posar la peça central d'aquest color a la cara superior (U). Posteriorment, anem col·locant una per una les 4 arestes del mateix color, procurant que cadascuna d'aquestes coincideixi amb el color de la peça central de les cares adjacents a la que hem triat. Un cop feta la creu, girem el cub per tal que ens quedi la creu a la cara inferior (D).

2. F2L

Aquesta etapa es recomana intentar apendre-la intuïtivament, i es necessita molta practica per a poder-la dominar, ja que per ser efectiva necessita un reconeixement molt ràpid.
És, bàsicament, la fusió dels passos 2 i 3 del mètode per a principiants, es tracta de completar els dos primers pisos alhora, posan't el vèrtex de la primera corona i l'aresta de la segona corona a la vegada. L'emparellament d'aquestes dues peces rep el nom de ''parell'', i aquesta etapa queda completada quan els 4 parells es col·loquen als seus respectius llocs.
Mireu les taules d'F2L on expliquem molts casos diferents.

3. OLL

Aquesta etapa consisteix a orientar correctament totes les peces de l'última capa; és a dir, que la cara superior sigui tota del mateix color. Hi ha 57 casos possibles, tot i que per començar no cal saber-les totes i es pot fer una reducció a 7 orientacions + la creu del mètode per a principiants.
Hi ha molts algorismes diferents de cada cas però nosaltres mostrem aquí les taules de OLLs amb, com a mínim, un de cada.

4. PLL

Aquest és l'últim pas del mètode Fridrich. Es tracta de recol·locar les peces que falten al seu lloc (permutar-les). Després d'això el cub ja queda resolt. Hi ha 21 casos possibles, i cadascun rep un nom diferent.
Per veure'n com a mínim un de cada podeu accedir a la taula de PLLs.